Avui he vist unes fotos
de fa molt de temps,
encara que poc.
Els meus braços et bressolen,
t'envolten amb suavitat
el meu petit tresor.
Eres un nadó preciós
la meva petita pèl-roja,
un trosset de cel per a mi.
Estic embadalit,
miro i miro la foto,
em tradueix tendresa.
Sorgeixen de mi
mil llàgrimes d'alegria,
mil somriures de carinyo.
El meu petit tresor,
ets la meva nena bonica,
la meva patufa.
T 'estimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario