Sóc feliç quan et dic: “Que fa la nena bonica?”
i em contestes amb els teus somriures.
Sóc feliç quan et tinc entre els meus braços
i et canto entre murmuris alguna cançó de bressol.
Sóc feliç quan veig els teus ullets que em miren,
no em dius res, però m'ho dius tot.
Sóc feliç quan et protegeixo amb la meva calor,
sentint que t'arrauleixes en mi.
Sóc feliç quan veig els teus dolços ullets,
que tancant-se i obrint-se caminen a la recerca del somni.
Sóc feliç quan al final et dorms
i comences a somiar els teus somnis.
Sóc extremadament feliç quan et contemplo adormida,
neix en la meva ànima una pau interior que em produeix felicitat.
T'has quedat adormida la meva petita Mel
i en la teva boqueta es dibuixa un bonic somriure.
Mel i Pep
No hay comentarios:
Publicar un comentario