L'altre dia vaig tenir una conversa amb la meva neboda,
no seria gens estrany parlar amb ella,
però només és un nadó.
Això si,
em vaig esforçar per entendre-la,
en el seu idioma de balbuceigs capritxosos,
en el seu idioma de balbuceigs capritxosos,
a les cares que posava.
Ella m’entenia de vegades a mi,
no del cert,
però quan em somreia vaig creure que era així.
Així va passar una llarga estona,
ella entre els meus braços,
balbucejant sons,
mirant-me a la cara,
amb els seus ullets brillants.
Al final li vaig donar una abraçada suau
i molts petonets tendres,
ella va tornar a somriure
i a mi, se'm va caure el pitet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario